La dona és el negre del món

Aquesta és una cançó del John Lennon titulada "The woman is the nigger of the world". No tinc gaire a dir ja que llegint la lletra de la cançó ja ho diu tot... Els temps han canviat cap a millor però encara queda molt camí per recòrrer. No res espero que us faci reflexionar o us impacti el suficient com per sentir la necessitat de comentar-ne la lletra.



The woman is the nigger of the world

La mujer es el negro del mundo. Piensa en eso.
Le fabricamos su maquillaje, su cara, su baile.
Si no quiere ser esclava, decimos que no nos ama.
Si ella es auténtica, decimos que trata de ser un hombre.
Mientras la rebajamos, fingimos que está por encima de nosotros.
Si no lo crees mira a la que está contigo.
La mujer es la esclava de los esclavos. Te parece mejor reírte de esto.
Hacemos que nos aguante y críe nuestros hijos,
y luego la dejamos aplastada, por ser una gorda y vieja gallina.
Le decimos que el hogar es el único sitio en el que puede estar.
Luego nos quejamos de que es demasiado inferior, para ser nuestra amiga.
La insultamos cada día en la televisión,
y preguntamos porque no tiene valor o confianza.
Cuando es joven la matamos por querer ser libre.
Mientras le decimos que no es inteligente, la sacrificamos por ser muda o estúpida.
La mujer es el negro del mundo.

El canto del loco- La suerte de mi vida

Biografia

El grup va nèixer a Madrid, quan els fundadors del grup, que són Iván i Dani, es van conèixer al 1994 a una escola de teatre. Els dos compartien l'afició musucial i la passió per Radio Futura, cançó de la qual "El canto del gallo" van treure el nom del grup, fent un joc de paraules.

Al cap d'un temps van fitxar a David, cosí de Dani. Aquest també va conèixer a Jandro, bateria i quart component del grup. Un temps més tard es va sumar Chema, company de facultat de Dani.

Quan es consideraven un grup, van conèixer al Dj i productor Pedro del Moral qui va porposar-los un contracte amb la companyia discogràfica BMG Ariola. El primer àlbum fou "El canto del Loco". Estava format de 11 temes, entre les que es troben "Vivir así es morir de amor" de Camilo Sesto. Com a primer senzill es va editar Pequeñita.
El segon àlbum va portar de titol "A Contracorriente", hi havia 12 cançons entre les que s'incloïa el clàssix Crash del grup The Primitives i una col·laboració especial de Amaia (cantant de la Oreja de Van Gogh) a la cançó Puede ser.

El 2003 van publicar "Estados de ánimo", la cançó promocional va ser La Madre de José. El juny de 2005 va aparèixer el quart disc d'estudi i el sisè en la discografia del grup, es reflexa l'esperit dels concerts en directe. Conté 13 noves cançons i el DVD amb 15 temes gravats en un local d'assaig. El primer single de l'àlbum és la cançó que li dóna titol "Zapatillas", les 13 noves cançons estan compostes per Dani Martín i David Otero. Un dels temes que van formar part del disc és Despiértame, els benificis d'aquesta van destinats als afectats pel tsunami asiàtic.

En 2008 van publicar "Personas", el disc amb més cor del grup i el seu treball més personal, que representa un punt d'inflexió en els 8 anys de carrera. Les vuit primers cançons ofereixen una visó del grupo sobre el món i la societat que els envolta, mentre que les cinc restants són sobre sentiments individuals d'amor, d'agraïment o de ira.

He escollit una cançó del segon bloc, en què parla de sentiments d'amor.

Discover El Canto del Loco!

No sé si pensar si eres el ángel
que cuida mi camino
no sé si pensar si merezco
todo este cariño.

¿Qué has visto en mi?
que me regalas tu verdad
y tu cielo, que en esta vida
ya no quiero otros besos
y cada día tú me das tu total.

Te quiero pensar,
te quiero sentir muy cerca de mí
y quiero pensar que eres la suerte
que me arropa del frío.

¿Qué has visto en mí?
Que me regalas tu verdad,
y tu cielo que en esta vida
no quiero otros besos.
Y cada día tú me das tu total.

Y pienso que si no existe yo me muero
que en mi cabeza había un sueño
y que se ha hecho realidad.
Y quiero contarle al mundo entero
que tu vida es lo que quiero
y tu eres mi mitad.

Me quiero morir,
si veo tristeza en tu sonrisa niña,
dependo de ti
si estás mal, puede que nunca sonría

¿Qué es lo que has visto tu en mi?
que me regalas tu verdad
y tu cielo, que en esta vida ya no quiero otros besos,
y cada día me das tu total.

Y pienso que si no existes yo me muero
que en mi cabeza había un sueño
y que se ha hecho realidad
y quiero contarle al mundo entero
que tu vida es lo que quiero
y que tu eres mi mitad.

Y voy a darte mi alma y mi verdad
borras tus heridas y pensar que
tu eres la suerte de mi vida
y voy a mirarte, a morirme, a luchar
llorar de alegría, quererte aún más
que tu eres la suerte de mi vida.

Cançó sobre els joves, una mica problemàtica

El dilluns estava per aquí la sala d'estudis i una amiga em va descobrir una cançó que és digne de citar. El cas és que és bastant problemàtica, segur que quan llegiu la lletra estareu amb mi... La canta el rapero català Porta i una noia (que no sé qui és) que es diu May. Els dos canten a duet un criticant a les nenes d'avui en dia i l'altre al contrari, rèplica criticant als nens. El cas és que en algunes parts no li falta raó, i es que quantes vegades ens hem preguntant que els hi passa als joves d'avui en dia? Com pot ser que pugin tan espavilats i amb tantes presses per fer-se "grans". No sé valtros però considero que tenen tantes ganes de ser grans que perden la pròpia infantesa i joventut. Recordo que quan tenia 12 o 13 anys (feia la E.S.O) i sortia amb les amigues a donar un tomb, en cap cas anàvem totes com si fossim clons, ni tan sols ens relacionavem amb els tios, sinó que anàvem de concert en concert, liant-la bastant, això sí. Però no necessitava cap noi en la meva vida i encara menys perdre la virginitat tan jove. Com pot ser que ara tinguin tantes ganes de ser majors, sense ser-ho biològicament? Es que el voler aparentar ser grans, les fa adultes? No vull ser molt crítica però quan vaig a donar una volta veig a grupets de 5 o 6 nenes que van totes iguals, porten tantes joies que un dia cauran endavant i a sobre van amb talons! No sabem que després ja tindran molts anys per portar-ne, fins i tot és possible que se'n cansin... No res ja em direu que opineu tan dels joves d'avui en dia com de la cançó.


LAS NIÑAS DE HOY EN DIA UNAS GUARRAS PERO LOS TIOS UNOS CERDOS!
Las niñas ya no comen chuches, ahora comen pollas
Van ala moda con samblancat ,12 años y ya follan
No es normal ,pero es lo k ahora se lleva
Como papa no les deja llevar piercing se lo ponen de pega
Y que mas da si su mente es mas corta que sus minifaldas
llevan tanga y las guarras se van de compras con mama
Se van al up y down haber si se triunfan alguno
Y poder fardar con las amigas,4 me han tocado el culo
Son infieles ya por naturaleza
Claro, y luego encima se quejan "SI SU NOVIO LES DEJA"
Les va la lefa, algunas dicen k soy machista
Señoritas, salid un finde ,veréis que soy realista
No os piquéis pero os copiais y parecéis todas iguales
Rubias morenas pelirrojas, comen pollas a raudales
Un grupo de amigas juntas..pff es insoportable
Son mas plastas que las ex que siempre serán follables
Viernes todas pa la disco pa bailar el reggeton-ton
que os viene el subidon zorra restriega tu pandero
20 horas arreglándose echándose todo el pote
ponte escote que se noten bien tus excitantes dotes
ya no se juega con Barbies..,ahora hay que ser rebeldes
papas…ustedes sabrán k su hija…de todo menos los deberes
se saben abrir de piernas y de mente son cerradas
especial dedicación, pa todas, sois unas guarras

pero que dices gilipollas!! Tio tenías que ser

sexo alcohol drogas i farra, solo queréis fiesta
anoche con resaca follaste y ni te diste cuenta ¿ recuerdas?
Van de juerga,de pesca,pa ver si algo en su red cazan
Mientras a otras lo unico que les preocupa es si adelgazan
Esta de moda lo playboy y rajarse los brazos
Para llamar la atención? La anorexia es pa que te hagan caso!!
Las niñas que se arreglan suelen ser las mas feas
Implantate silicona,ponte tacones aunque duelan

Estribillo x2
A Cuantos mas tíos conozco,mas quiero a mi perro (may)
Los tíos de hoy en día son todos unos cerdos (may)
Pero si vosotras a la mínima os bajais las bragas (porta)
Las niñas de hoy en día son todas unas guarras (porta)

may
Los tíos son unos cerdos,
Lo que a las tías nos falta de falda a ellos les falta de cerebro
Cuando empiezan con si chica nunca muestran su lao chulo
[pa chulo chulo mi pirulo(porta)>que te den x culo
te venden una imagen y después son lo contrario
se cree el mas triunfador y luego es el tonto del barrio
que plastas, que pesados, hacen fuerza marcan brazos
te dicen [toca toca (porta)> y añaden
[ es que voy al gimnasio[(porta)>
se hacen fotos sin camisa pa después poder pasar
y si hay que hablar de los tamaños del tuyo mejor no hablar
fardas de lo que careces, una discapacidad?
Pon mas escusas, que tenerla así no es tu culpa verdad?
Que la tienes corta, eso es un trauma para ti?
Estas acomplejado el tamaño importa, porque mentir?
Pa marcar los musculitos camisetas de tirantes
Estoy harta de niñatos que se creen interesantes
Corre chaval date prisa, maquea tu motito
Vete a la tienda de footlocker a comprarte un modelito
Muelles o tn que es lo que hoy día se lleva
Con el detalle del cordón te quedas con la peña
Y en la disco es pa flipar lo que se hace para fardar
Llevan puestas las gafas de sol pero el sol donde esta?
cuenta a tus colegas a cuantas tías te has tirado
Divídelo por tres y tendremos el resultado
2 cosas a la vez? para ellos imposible
su inteligencia para mi hasta hoy es como invisible
egocéntricos y piensan que siempre llevan razón
pobrecillos les da gusto solo el follar sin condón
un grupo de tías juntas es insoportable?
pues un grupo de tíos juntos es tan deplorable
A qué no tienes huevos de ,[k no? que?(porta) >son subnormales

A ver si pedís personalidad para estas navidades.
Entre todos tus amigos tu tienes que destacar
Y no por ser tu mismo si no por aparentar
Busca alguien que este solo y dale el palo
Siempre y cuando vayas con tus colegas al lado ,esta claro!
van de duros y cuando les dejan todos lloran
pero no es lo mismo si no están contigo a solas
hay que joderse con los tíos de hoy en dia
te dicen [yo te quiero (porta y may)>
y piensan [ me la follaría!(porta)>
El sexo Para ellos es una necesidad
Los tíos si servís para algo es solo para follar
Si claro, vosotros la fuerza
nosotras la inteligencia y el placer de daros puerta

Estribillo x2
A Cuantos mas tíos conozco,mas quiero a mi perro (may)
Los tíos de hoy en día son todos unos cerdos (may)
Pero si vosotras a la mínima os bajais las bragas (porta)
Las niñas de hoy en día son todas unas guarras (porta)

porta
Superficial, es total,. osea da igual,
Di que tu eres diferente, que eres especial
Bah No me seas egoísta!
alguna vez as pensado en alguien que no seas tu misma
engáñate, hazte la distinta, tus pintas de megaguarra!!
Pasas fotos desnuda haciendo posturas desproporcionadas
cerda..en la webcam solo te enfocas a las tetas
buscáis fama, dinero, pollas, y un futuro sin metas
todo el barrio te conoce, pero no solo de vista
juegas con los tíos solo pa tenerlos en tu lista
los tíos son triunfadores, pero las tías zorras
buscáis hacerlo sin condón y k además dentro se os corran
quien se de x aludida..ejem solo buscáis sexo
Tu novio que sea mas grande tenga coche y no tenga la eso
es un malote, si no tienes lo k quieres te mosqueas
tienes novio y por el messenger con cualquiera tonteas
el jugador también forma parte del juego tenlo presente
conmigo alguna lo intento pero paso a ser mi juguete
colorete pal moflete pa estar mas wapa o mas mona
pintalabios pa marcar la polla que esta noche comas
una tía solo se fija en si uno es guapo o esta bueno
que os fijáis en los ojos? El culo es lo primero
luego en la sonrisa ? y en realidad es el paquete
si papa no te deja salir de fiesta escápate
hazte un tatoo guapo, que no se note si hace cuernos
conoces a una tía al primer día ya te dice te kiero¿
poned fotos rara en vuestro querido fotolog
pon paranoias que ni tu misma entiendes en tu blog
dale don dale ,no, dale donde duele
no te creas sus mentiras, no dejes que te las cuelen
te pasan una foto increíble y dicen, en esta salgo mal?
Y es que ser una niña guarra hoy en día es lo normal
Estribillo x2
A Cuantos mas tíos conozco,mas quiero a mi perro (may)
Los tíos de hoy en día son todos unos cerdos (may)
Pero si vosotras a la mínima os bajais las bragas (porta)
Las niñas de hoy en día son todas unas guarras (porta)

Sobre les llums de nadal

Parlem de l'enquesta que vaig posar, al final van sortir els següents resultats:

Dies Abans del 30 de novembre Entre el 1 i 7 de desembre Entre el 8 i 14 de desembre A partir del 15 de desembre

Vots 2 (33%) 3 (50%) 1 (16%) 0 (0%)

Aaaa però sabeu que, avui és dia 30 de novembre i ja han encès les llums de Nadal! Ja està tota la ciutat en la seva major esplendor, els carres il·luminats per diferents llums, cada carrer, carreró, passeig... tenen les seves pròpies llums. Totes són diferents, no sé a les vostres ciutats, però a la meva (Reus) han penjat nous formats, han tingut noves idees, i cada cop són més simples, això si amb dos o tres colors diferents amb un mateix llum. No sé si ha anat a millor la cosa, però segur que gasten menys energia que les de fa 5 o 10 anys. Aprofito per donar les gràcies a les 6 persones que han participat en l'enquesta, ja veieu que el 50% havia dit la setmana aquesta que comencem, però bé com no hi ha ni guanyadors, ni perdedors...

Maltractaments

Bones a tots, recupero un escrit que tenia oblidat al meu spaces...
Avui escriure sobre una temàtica diferent a la que us tinc acostumats, és sobre el maltractament. Com és possible que havent-hi tants avenços electrònics, tanta tecnologia, fins i tot aliments trangènics, i encara tinguem maltractadors, gent que pensa que amb la violència ja es pot sentir amo i senyor de totes les coses que pensa tenir al seu poder, i el pitjor no és una mentalitat tan primitiva... sinó que hi ha moltes persones que ho veuen i senten les veus com criden però no fan res, per ajudar. El dia que vaig veure els anuncis que poso aquí a sota, em vaig quedar impactada, i sense poder tancar la porta, considero que és tota una campanya, i que està molt ben feta i pensada. Perquè tots creiem que és quelcom que sabem, i que sabriem veure però de vegades no sabríem com fer-hi front. Hi ha moltes dones que encara creuen en princeps blaus, i per què, no? Però qualsevol ho pot ser sense usar la violència, sense críticar i sense creure que se l'ha d'estimar a la força. No res us deixo amb aquests dos vídeos, que no sé a vosaltres, però a mi no m'han deixat pas indiferent. És una lluita social i cultural, acabar amb els maltractaments, però si tots ens hi posem, és possible arraigar-la i aconseguir, si més no, disminuir-la.

YouTube - Campaña Igualdad "Ante el maltratador, tolerancia cero"

De nens i nenes.


De dones.


P.D.- El company de Venus, maco en aquest cas ja em vas deixar un comentari al spaces, així que et perdono si aquest cop no me'n fas cap referència jejejeje. Petons.

Bon Jovi- Always

Biografia
Parlem del grup de rock, molt conegut, Bon Jovi. Jon Francis Bongiovi, més conegut per Jon Bon Jovi, va néixer el 1962 a Nova Jersey. La seva mare, la qual era una antiga miss, va intenta endinsar-lo en el món de la música però el tema no li atreia fins que van passar molts anys, després d'haver assistit a alguns concerts.
Aquest va començar a tocar a una banda de rythm and blues, titulat "Atlantic City Expressway". Aquí coneix a Dave Bryan, amb qui col•laborarà després en projectes més importants.

Marxa a Nova York a treballar a uns coneguts estudis de gravació, allà veu gravar a grans artistes del moment i aprèn d'ells. Aconsegueix gravar una maqueta amb un tema "Runaway", el qual va ser tot un èxit. A partir d'aquest single, Polygram el va contractar i li va donar la llibertat de contractar als músics que volgués, llavors van contractar a Alen John Such, Tico Torres (com a bateria) i Richie Sambora (com a guitarrista).
El primer disc, del grup ja anomenat "Bon Jovi", va sortir el 1984, i el primer single fou "Runaway", el seu primer èxit. El segon disc "7800º Fahrenheit" no va tenir tant d'èxit, al tercer àlbum "Slippery When Wet" va tenir un gran triomf com a grup. Amb aquest treball van aconseguir arribar al número 1 de les llistes d'èxits i va propiciar una gira de més dun any per tot el món. El 1988 van publicar "New Jersey", el 1990 "Blaze of Glory", el qual va formar part de la banda sonora de la pel•lícula "Arma Joven". En aquest cas Jon va optar al Oscar de Hollywood i amb el que va guanyar el premi al millor single dels premis Award.
El 1991, van publicar "Keep The Faith". Després ja han pucliat un disc recopilatori "Crossroad", i un disc d'estudi "These Days". Els seus últims treballs han estat "Destination Anywhere" i "Crush" (aquest va ser doble platí a USA i va vendre més de 8 milions de còpies en tot el món". Finalment el 2002 van publicar "Bounce", on mostra a Jon Bon Jovi i a Richie Sambora com a productors junt a Luke Ebbin.

Aquí va la cançó que més m'agrada d'aquest grup.

Always

This Romeo is bleeding
But you can't see his blood
It's nothing but some feelings
That this old dog kicked up

It's been raining since you left me
Now I'm drowning in the flood
You see I've always been a fighter
But without you I give up

I can't sing a love song
Like the way it's meant to be
Well I guess I'm not that good
anymore
But babe that's just me.

And I will love you, babe, always
And I'll be there forever and a day, always.

I'll be there till the stars don't shine
Till the heavens burst
and the words don't rhyme
And I know when I die, you'll be on my mind
And I love you, always


Now your pictures that, you left behind
Are just memories, of a different life
Some that made us laugh
Some that made us cry
One that made you, have to say good bye


What I'd give to run my fingers, through your hair
To touch your lips, to hold you near
When you say your prayers, try to understand
I've made mistakes, I'm just a man.

When he holds you close
When he pulls you near
When he says the words
You've been needing to hear
I wish I was him, cause those words are mine
To say to you till the end of time

I Will love you, babe, always
And I'll be there, forever and a day, always.


If you told me to cry for you, I could.
If you told me to die for you, I would.
Take a look at my face
There's no price I won't pay
To say these words to you

Well there ain't no luck in this loaded dice

But babe if you give me just one more try

We can pack up our old dreams and our old lives
We'll find a place where the sun still shines

I will love you, babe, always
And I'll be there forever and a day, always.

I'll be there till the stars don't shine
Till the heavens burst
and the words don't rhyme
And I know when I die,
you'll be on my mind
And I love you, always.....
Always.

Sempre

Aquest Romeo està sagnant
Però tu no pots veure la seva sang
No són res aquests sentiments
D’aquest vell gos “pateado”.

Ha estat plovent des que em vas deixar
Ara m’estic ofegant en la sang
Sempre has vist que he estat un lluitador
Però sense tu, deixaria.

Ara no puc cantar una cançó d’amor
De la manera que té que ser
Bé, suposo que ja no sóc més bo

Però nena, aquest sóc jo.

I jo t’estimaré, nena, sempre
I jo estaré allà per sempre i un dia més, sempre.

Estaré allà fins que les estrelles no brillin
Fins que els cels esclatin
I les paraules no rimin
Sé que quan mori, tu estaràs en la meva ment
I jo t’estimo, sempre.

Ara les figures que deixes enrere
Són simplement records d’una vida diferent
Algunes d’elles ens van fer riure
Algunes d’elles ens van fer plorar
Per què van tenir que dir adéu?


El que donaria per córrer els meus dits pel teu cabell
Tocar els teus llavis, tenir-te a prop
Quan dius les teves plegaries, intento comprendre
He comès errors, sóc simplement un home.

Quan ell et té a prop
Quan ell s’apropa a tu
Quan diu les paraules
que tu vols escoltar
Desitjaria ser ell, i que aquelles paraules fossin meves
Per a dir-te-les fins el fi dels temps.

I t’estimaré, nena, sempre
I estaré allà per sempre i un dia més, sempre.

Si em demanessis que plorés per tu, podria
Si em demanessis que morís per tu, podria
Mira la meva cara,
no hi ha preu que no pagaria
Per a dir-te aquestes paraules a tu.

Bé, no hi haurà sort en aquets daus carregats
Però nena, si em donessis només una altra oportunitat
Podríem empaquetar els nostres vells somnis i les nostres antigues vides
Trobaríem un lloc on el Sol encara brilli

I t’estimaré, nena, sempre.
I estaré allí per sempre i un dia més, sempre.

Estaré allí fins que les estrelles no brillin
Fins que els cels esclatin
i les paraules no rimin.
Sé que quan mori,
estaràs en la meva ment
I jo t’estimo, sempre...
Sempre

As time goes by...

Em llevo cada dia pensant en què tot el món està als meus peus, en què puc controlar-ho tot, tinc tot el dia per fer les coses, tinc tot el temps del món. Però el temps passa i passa, i sense adonar-me'n ja és de nit. Ja surt la lluna i les estrelles per indicar-me que ja ha passat un altre dia, que ja puc anar descontant un dia al meu calendari vital, en què ja em queda un dia menys de vida, i arribat a aquest punt només em puc preguntar, què estic fent? Com em puc molestar, o fins i tot parar-me a pensar en tonteries que no tenen sentit, en coses que només em fan perdre el temps, perquè aquest avança i jo em quedo enrere. Em sento sola i perduda i miro el rellotge, veig les agulles moure's i jo estic aturada. No tinc futur i ja no veig el passat, aquest és borròs, s'enfosqueix i ja no hi veig ningú, ja no hi veig cap record, tot queda en un passat tan fosc que fa por. I només em queda mirar endavant, anar caminant pel túnel fins arribar a una llum que sembla llunyana i efímera.

Camino pel pas del temps fins arribar al que sembla un punt mort, llavors m'aturo i tot al meu voltant sembla parar-se. Miro costat i costat i a on no hi veia res, ara veig edificis, em concentro i puc veure-hi persones. Sembla que em criden, que estan parlant però no les puc sentir, ja no. I com més em concentro, menys persones hi veig, només aquelles que semblen ser fortes, aquelles que tiren endavant passi el que passi, i els és igual que el temps no els esperi, perquè ells tampoc esperen. Com s'ho fan? Com podem estancar-nos tan en minúscies, com ens podem ferir tant uns als altres, com podem tenir una ment tan perversa...

Cançó titulada "As time goes by" de la BSO de la pel·lícula Casablanca



Cançó que m'ha insipirat, dels Lax'n Busto- "No és massa tard"

"Que boig el món"

El 24 d'octubre, els meus estimats, Lax'n' Busto van treure un nou cd titulat "Objectiu: la lluna". No he escoltat gaires cançons encara del cd en sí però he cregut interessant posar el vídeo i lletra de la cançó titulada "Que boig el món". Hi haurà persones a què els hi agradarà i d'altres que es sentiran indiferent, però a mi m'ha agradat molt. Sobretot pel fet que parla de com arribem a ser estranys i indesxifrables les persones de vegades, és més, com he mostrat en alguns escrits, els hi dono tota la raó en què el món està boig. Cada dia tenim més pressa, cada cop ens parem menys a pensar en les coses més importants i creiem que el món és tot nostre, tot està al nostre servei i al nostre abast, però hi ha molts més éssers i moltes més coses que no podem controlar, o si més no, no hauríem de controlar. Res us deixo amb aquesta cançó i lletra tan maca, sobre com nosaltres mateixos fabriquem el propi destí, o bé és quelcom ja escrit?



Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir.
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el món, on podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.

Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí.

A contracorrent...

Les 40 mentides més conegudes

Potser molts de vosaltres heu rebut alguna d’aquestes cadenes, ja sabeu, les típiques que t’envien milers de cops... aquesta és una de les que m’ha cridat l’atenció perquè té molta raó. Hi ha mentides que seguim utilitzant, tot i el pas del temps, i que ja ningú es creu. Pot ser que algunes les utilitzem per dir una veritat, però feu tard, ja s’ha dit tantes vegades que ja ningú se les creu. A la radio l’altre dia parlaven d’això, de frases com “Em quedo a dormir a casa d’una amiga”, vol ser una mentida però hi ha tantes noies que van a dormir a casa de les amigues que els hi faltaria espai... No res deixo de repetir-me i aquí us deixo amb les 40 mentides més conegudes. Que ningú em digui que mai n’ha dit alguna, perquè no m’ho creuré, és més proposo que em digueu quina o quines heu dit.

1. Aquest any si em poso a estudiar.
2. No et farà mal.
3. Un moment i marxem.
4. Just t’anava a trucar ara.
5. Per la meva mare que mai més torno a beure.
6. Jo? Amb aquella?... MAI!! Ni borratxo!
7. El profe em tenia mania.
8. Vam perdre per l’àrbitre.
9. Vaig passar el semàfor en àmbar.
10. Posa’l tu que demà t’ho pago.
11. El dia 1 deixo de fumar.
12. Se’m va perdre el teu telèfon.
13. Just estava pensant en tu.
14. Només som amics.
15. Va caure sol i es va trencar.
16. Però si jo vaig estudiar aquesta vegada!
17. Em vas agradar des de la primera vegada que et vaig veure!
18. Et queda molt bé!
19. Et juro que no li ho explicaré a ningú.
20. El dilluns començo la dieta.
21. Si, vaig sortir amb ella, però no va passar res.
22. Sí, vaig xocar, però la culpa la va tenir l’altre.
23. És en serio que Playboy té una web?
24. Et vaig estar trucant, però comunicaves.
25. Mai t’oblidaré.
26. Truca’m en cinc minuts que estic en una reunió.
27. Els meus ulls estan vermells perquè estic refredat.
28. És la punteta res més, mí amor.
29. A un del meu poble també li va passar.
30. No vaig sentir quan va sonar el mòbil, deu ser que...
31. Hola, papa? Que em quedo a dormir a casa d’un amic/a.
32. Demà et porto els teus CD’s.
33. Dóna’m temps... tinc que aclarir les meves idees.
34. Se’m va perdre el teu correu, a veure, dóna-me’l.
35. Ves amb calma, jo et cuido a la teva xicota.
36. Jo a ella la veig com una amiga.
37. Jo i el meu ex ara som molt amics.
38. T’estimaré sempre.
39. Ni que ho hàgim deixat seguirem sent amics.
40. Xupa, xupa que jo t’aviso.

I parlant de mentides us deixo amb aquest monòleg del Buenafuente títulat "Mentir es humano"

Parlem dels paranoics lleus...

Aquest any tenim una optativa que es diu "Recursos Humans" el cas és que cada setmana hem de llegir una nova lectura. Aquesta setmana parlava sobre el mobbing, entès aquest com una manifestació de conducta abusiva i, especialment, els comportaments, paraules, actes, gests i escrits que poden atemptar contra la personalitat, la dignitat o la integritat física o psíquica d'un individu, o que poden posar en perill el seu treball o degradar el clima de treball. Gràcies a l'aportació de la Cori, hem cregut convenient indicar el següent paràgraf: "Una vegada a la víctima se la treu de les seves caselles, no és estrany que es converteixi en el que pretenen convertir-la. Una persona assetjada no pot rendir al màxim de les seves possibilitats. Posa menys atenció, es mostra ineficaç i dóna peu a què es critiqui la qualitat del seu treball. Arribats a aquest punt, els seus companys els resulta fàcil separar-se d’ella, donada la seva incompetència o la seva falta de professionalitat.
El cas particular dels paranoics lleus que es fan passar per víctimes no hauria d'emmascarar l'existència de verdaderes víctimes d'assetjament. Els primers són individus tirànics i inflexibles que entren fàcilment en conflicte amb les persones que els envolten, que no accepten cap crítica i que es senten fàcilment rebutjats. Es troben lluny de ser víctimes verdaderes, i més a prop d'erigir-se en eventuals agressors, i es poden identificar per la seva rigidesa de caràcter i perquè no es senten mai culpables."
És curiós com hi ha persones que saben que el mobbing és quelcom imperdonable i que no s'hauria de fer, però es realitza. Sobretot com hi ha molts paranoics lleus deixats anar per aquests móns que fan veure que no saben res però que ho són, i realitzen aquest mobbing de forma silenciosa. Com diu molt bé aquesta lectura "Como no se dice nada, se puede reprochar todo" i es que hi ha persones que insinuen coses però no ho expliquen, i això dóna peu a que els altres pensin coses que no són certes. Serà que les persones ens deixem influenciar amb facilitat i ens creiem el que ens diuen? O es que quan ens insinuen una cosa sempre pensem el pitjor? Per què serà?

"Ser animal es muuu chungo"

Estava a la sala d'estudis de la Uni parlant sobre la comunicació animal quan discutíem sobre la transmissió cultural, aquesta significa que una generació transmet la parla a la següent, què creieu vosaltres existeix? Bé el cas es que parlaven sobre com es comunicaven els animals i tal i a mi m'ha sortit la frase que està de títol "Ser animal és molt xungo" i per què? Doncs perquè la seva vida es basa sobretot en sobreviure. I és així. Ens agradi o no els animals es passen la major part del temps buscant menjar, criant o protegint-se de les possibles amenaces. No sé si acostumeu a veure documentals del canal 33 però jo en veig sovint i penso pobres quina vida! Fins i tot el rei de la selva com és el lleó té una vida difícil, bé no tan si té una bona lleona al seu costat (Darrera un gran home sempre hi ha una gran dona). Dic això perquè són les lleones les que pareixen, les que cuiden de les cries, i les que cacen junt amb altres lleones per aconseguir menjar, quan per fi han caçat la seva presa volen donar-li de menjar a les cries, però ai! Apareix el lleó i ja s'ha acabat el festí, s'ho queda tot i només dóna a les cries si ell vol, això si que és vida! No m'estranya que sigui el rei de la selva, si és que molt aprofitar-se dels altres sense fer res! Serà que els humans tampoc som tan diferents... aquí tenim el rei que menja a costa de nosaltres, i els lleons a costa de les lleones, bé ho deixo a l'aire.
El cas és que veus aquells documentals d'animals en què comences a veure'ls quan són cadells i es van fent gran i l'únic i important que han d'aprendre és com alimentar-se, com defensar-se o com fugir (tot depèn de quina espècie sigui). Ja, ja els humans també fem coses així però també busquem un confort i construïm edificis, mobles, inventem objectes i fins i tot podem desplaçar-nos per terra, mar i aire, i quin animal pot fer totes aquestes coses? Tot i així, tal com ha dit la meva amiga "Potser l'humà som l'espècie més evolucionada, però serà genèticament però pel cervell, no crec" ja que ja podem ser intel·ligents però ja em diràs de què serveix si usem aquesta capacitat d'una manera tan deficient i tan destructiva.
Aquí queda això, tota opinió és vàlida i tot és opinable.


Vídeo "Tierra- La película de nuestro planeta"


Vídeo "Els lleons" aquí es veu el que he dit que les lleones cacen i això...

Com podem ser tan complicats?

Què curioses som les persones, com pot ser que un dia ens sentim tan eufòrics i d'altres tan tristos, com pot ser que un dia et relacionis amb els altres i l'endemà només vulguis estar sola i et sents desolada. I el més curiós de tot és que tots passen per aquests moments, tots sentim que algun cop a la vida o cada x temps que estem perduts, que hem perdut el rum i ja no sabem com seguir. Però una característica més dels humans és que sempre intentem ajudar-nos uns als altres. Sentim empatia cap als altres i sobretot volem ajudar a aquelles persones que sentim tan pròximes, que fins i tot no ens podem imaginar la nostra vida sens ells. I sembla que això hagi de ser sempre així, i sí és la nostra naturalesa humana, però no sempre ajudem a les mateixes persones, no sempre estem al costat de les persones que en un passat van ser importants per nosaltres, i com és això? Com podem deixar a algú que tan hem estimat com una peça més del passat, sense pensar en què un dia no ens podíem imaginar una vida sense aquesta i ara ja no la tenim al nostra costat. El que més m'impressiona és que aquesta separació pot ser deguda a la llunyania geogràfica, a què hem canviat les hàbits i els móns en els que et mous, o fins i tot perquè aquella persona ja no ens agrada i ja no volem ajudar-la més.
Com pot ser que les persones puguem posseir tan d'odi i “despreci” dins nostre i siguem capaços d'aplicar-ho tan a les persones que no ens importen com a les que sí, tots podem passar un mal dia, o mals moments i els altres intentaran estar al nostre costat però no cal sentir menyspreu perquè estiguin allí. I sí, ho aguantaran per això estan els amics,no? Però com diuen "La confiança fa pudor", i és així. Creiem que al ser el nostre amic/a estarà allà sempre aguantant tot el que li tirem a sobre, però ai! No sempre és així, arriba un moment en què la paciència s'acaba, en què ja no podem aguantar-ho més i deixem de veure aquells petits defectes com a gegants, i tan grans que ja no volem formar part de la vida d'aquella persona.
No us heu sentit mai així? No creieu que tot i l'amistat que us ha unit o els moments que heu viscut junts/es es poden guardar en un calaix dels records, perquè normalment acaben així. Només els bons sobreviuen als anys...

Videoclip: "Pareu el món" de Gossos

Ells veuen, ells fan.

Bones a tots i totes,

últimament estic intentant tornar-me més conscient de tot el que m'envolta i sobretot saber i aprendre de coses que potser no noto com a tan properes però hi són. Sobretot estan a la societat i són coses que vulgueu o no ens afecten a tots plegats, perquè nosaltres també formem part d'aquesta societat i com a tals també la forgem. Avui estava a la classe del CAP (sisi per a ser professora de E.S.O. o psicopedagoga, del que es pugui vaja) i la professora ens ha ensenyat el vídeo que he penjat aquí. Potser us sembla poc usual i és americà suposo, però no us cregueu em sembla que va guanyar un premi a Cannes al 2007 o això m'ha semblat llegir. Quantes vegades heu vist nens que tenen comportaments poc adeqüats o poc educats, per dir-ho d'una manera, i hem pensat com pot ser així o com hem deixat que això passi... Crec que aquest vídeo és un clar reflex de què els nens amb poca edat encara no tenen uns models formats i són les persones que l'envolten sobretot els pares que influeixen en la seva conducta. Quan són petits es formen les seves consciències i aquestes tindran com a base el que hagin vist o sentit a través sobretot dels models parentals, així que com ve diu el vídeo "Els nens veuen, els nens fan". Espero algun comentari per part vostra i bé ja intentaré anar penjant coses o escrits reflexionant sobretot, sobre l'educació. I més tenint en compte que l'educació no és només quelcom de l'escola sinó que tots plegats influim en el que poden aprendre les futures generacions.