Frase del dia

  • Solo eres un niño que juega con el amor, cuando sepas de la vida y lo bonito que es querer, recuerda que fui niña y te ame como mujer.

dijous, 30 d’octubre de 2008

"Ser animal es muuu chungo"

Estava a la sala d'estudis de la Uni parlant sobre la comunicació animal quan discutíem sobre la transmissió cultural, aquesta significa que una generació transmet la parla a la següent, què creieu vosaltres existeix? Bé el cas es que parlaven sobre com es comunicaven els animals i tal i a mi m'ha sortit la frase que està de títol "Ser animal és molt xungo" i per què? Doncs perquè la seva vida es basa sobretot en sobreviure. I és així. Ens agradi o no els animals es passen la major part del temps buscant menjar, criant o protegint-se de les possibles amenaces. No sé si acostumeu a veure documentals del canal 33 però jo en veig sovint i penso pobres quina vida! Fins i tot el rei de la selva com és el lleó té una vida difícil, bé no tan si té una bona lleona al seu costat (Darrera un gran home sempre hi ha una gran dona). Dic això perquè són les lleones les que pareixen, les que cuiden de les cries, i les que cacen junt amb altres lleones per aconseguir menjar, quan per fi han caçat la seva presa volen donar-li de menjar a les cries, però ai! Apareix el lleó i ja s'ha acabat el festí, s'ho queda tot i només dóna a les cries si ell vol, això si que és vida! No m'estranya que sigui el rei de la selva, si és que molt aprofitar-se dels altres sense fer res! Serà que els humans tampoc som tan diferents... aquí tenim el rei que menja a costa de nosaltres, i els lleons a costa de les lleones, bé ho deixo a l'aire.
El cas és que veus aquells documentals d'animals en què comences a veure'ls quan són cadells i es van fent gran i l'únic i important que han d'aprendre és com alimentar-se, com defensar-se o com fugir (tot depèn de quina espècie sigui). Ja, ja els humans també fem coses així però també busquem un confort i construïm edificis, mobles, inventem objectes i fins i tot podem desplaçar-nos per terra, mar i aire, i quin animal pot fer totes aquestes coses? Tot i així, tal com ha dit la meva amiga "Potser l'humà som l'espècie més evolucionada, però serà genèticament però pel cervell, no crec" ja que ja podem ser intel·ligents però ja em diràs de què serveix si usem aquesta capacitat d'una manera tan deficient i tan destructiva.
Aquí queda això, tota opinió és vàlida i tot és opinable.


Vídeo "Tierra- La película de nuestro planeta"


Vídeo "Els lleons" aquí es veu el que he dit que les lleones cacen i això...

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Com podem ser tan complicats?

Què curioses som les persones, com pot ser que un dia ens sentim tan eufòrics i d'altres tan tristos, com pot ser que un dia et relacionis amb els altres i l'endemà només vulguis estar sola i et sents desolada. I el més curiós de tot és que tots passen per aquests moments, tots sentim que algun cop a la vida o cada x temps que estem perduts, que hem perdut el rum i ja no sabem com seguir. Però una característica més dels humans és que sempre intentem ajudar-nos uns als altres. Sentim empatia cap als altres i sobretot volem ajudar a aquelles persones que sentim tan pròximes, que fins i tot no ens podem imaginar la nostra vida sens ells. I sembla que això hagi de ser sempre així, i sí és la nostra naturalesa humana, però no sempre ajudem a les mateixes persones, no sempre estem al costat de les persones que en un passat van ser importants per nosaltres, i com és això? Com podem deixar a algú que tan hem estimat com una peça més del passat, sense pensar en què un dia no ens podíem imaginar una vida sense aquesta i ara ja no la tenim al nostra costat. El que més m'impressiona és que aquesta separació pot ser deguda a la llunyania geogràfica, a què hem canviat les hàbits i els móns en els que et mous, o fins i tot perquè aquella persona ja no ens agrada i ja no volem ajudar-la més.
Com pot ser que les persones puguem posseir tan d'odi i “despreci” dins nostre i siguem capaços d'aplicar-ho tan a les persones que no ens importen com a les que sí, tots podem passar un mal dia, o mals moments i els altres intentaran estar al nostre costat però no cal sentir menyspreu perquè estiguin allí. I sí, ho aguantaran per això estan els amics,no? Però com diuen "La confiança fa pudor", i és així. Creiem que al ser el nostre amic/a estarà allà sempre aguantant tot el que li tirem a sobre, però ai! No sempre és així, arriba un moment en què la paciència s'acaba, en què ja no podem aguantar-ho més i deixem de veure aquells petits defectes com a gegants, i tan grans que ja no volem formar part de la vida d'aquella persona.
No us heu sentit mai així? No creieu que tot i l'amistat que us ha unit o els moments que heu viscut junts/es es poden guardar en un calaix dels records, perquè normalment acaben així. Només els bons sobreviuen als anys...

Videoclip: "Pareu el món" de Gossos

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Ells veuen, ells fan.

Bones a tots i totes,

últimament estic intentant tornar-me més conscient de tot el que m'envolta i sobretot saber i aprendre de coses que potser no noto com a tan properes però hi són. Sobretot estan a la societat i són coses que vulgueu o no ens afecten a tots plegats, perquè nosaltres també formem part d'aquesta societat i com a tals també la forgem. Avui estava a la classe del CAP (sisi per a ser professora de E.S.O. o psicopedagoga, del que es pugui vaja) i la professora ens ha ensenyat el vídeo que he penjat aquí. Potser us sembla poc usual i és americà suposo, però no us cregueu em sembla que va guanyar un premi a Cannes al 2007 o això m'ha semblat llegir. Quantes vegades heu vist nens que tenen comportaments poc adeqüats o poc educats, per dir-ho d'una manera, i hem pensat com pot ser així o com hem deixat que això passi... Crec que aquest vídeo és un clar reflex de què els nens amb poca edat encara no tenen uns models formats i són les persones que l'envolten sobretot els pares que influeixen en la seva conducta. Quan són petits es formen les seves consciències i aquestes tindran com a base el que hagin vist o sentit a través sobretot dels models parentals, així que com ve diu el vídeo "Els nens veuen, els nens fan". Espero algun comentari per part vostra i bé ja intentaré anar penjant coses o escrits reflexionant sobretot, sobre l'educació. I més tenint en compte que l'educació no és només quelcom de l'escola sinó que tots plegats influim en el que poden aprendre les futures generacions.