En el bo i el dolent

Anava caminant pel carrer, amb la mirada perduda i l'únic que era capaç de veure era les mirades de la gent, persones que sempre tenen pressa.
Que ho fa que sempre volem més del que tenim? Sentim que ens falta una part, que no estem complets. Ens fa por no ser capaços d'aconseguir el que desitgem, ens fa por arriscar-nos pel que realment val la pena. I quan ho hem aconseguit sentim por de perdre-ho, de què aquesta felicitat que ens fa sentir complets, desaparegui tan ràpid com un sospir. Si tenim diners, volem amor. Si tenim amor, volem béns materials. Si no tenim res, ho volem tot. I si ho tenim tot, ens falten coses.
Anava caminant pel carrer, amb la mirada perduda i l'únic que era capaç de veure era les mirades de la gent, persones que sempre tenen pressa.
Que ho fa que sempre volem més del que tenim? Sentim que ens falta una part, que no estem complets. Ens fa por no ser capaços d'aconseguir el que desitgem, ens fa por arriscar-nos pel que realment val la pena. I quan ho hem aconseguit sentim por de perdre-ho, de què aquesta felicitat que ens fa sentir complets, desaparegui tan ràpid com un sospir. Si tenim diners, volem amor. Si tenim amor, volem béns materials. Si no tenim res, ho volem tot. I si ho tenim tot, ens falten coses. Els humans som uns inconformistes de mena, sentim que el que tenim no és suficient i volem el que no podem tenir. Realment som estranys, no?
Un dia parlant amb un profe va dir: “Els humans som els únics éssers capaços de ficar-nos límits a nosaltres mateixos.” I quanta raó té! Es va inventar la moneda, això va passar a bitllets, a diners, i ara a euros. Ens enfonsem en un mar per no tenir diners, per no saber que esdevindrà de nosaltres sense ells. I no deixes de preguntar-te que els hi passarà als éssers estimats amb la crisi que estem passant. Anys enllà ja n’hi ha hagut, i ara ens toca sofrir-ne una altra, però aquesta és forta, perquè vivim en una societat immediata. Tot ha de ser al moment, les coses que són importants van perdent valors, ja no s’educa. Ara tot és material, ets més important pel que tens i no pel que ets, i realment és una llàstima.

Abans que me’n vagi del tema (que és el que m’estava passant) volia expressar la por que t’agafa quan veus que la persona que més estimes es pot enfonsar, pot caure sense un terra on aterrar i no saps com donar-li la mà, com subjectar-lo, com parar la caiguda. No vam néixer amb un llibre d’instruccions, no podem saber com actuarà una persona en moments de crisi, quan més acorralada se sent. I veus com mentre va seguint aquest procés cap a un indret insòlit, no pots ajudar-lo, se t’encongeix el cor només de veure’l malament. Voldria ser capaç d’allargar els braços, obrir completament les mans i atrapar-li les mans entre les meves perquè no caigués, per mantenir-lo dret al terra sense caigudes, sense ferides, sense dolor.
Has de donar suport i moral quan ni tu ho veus clar. És igual que flaquegin les forces, les poques que hi hagi han de ser suficients per mantenir-te al seu costat. Només queda mirar totes les opcions i trobar un bri d’esperança per seguir endavant. Per adonar-nos que mantenint-nos un al costat de l’altre és suficient per superar-ho tot.

En moments així em ve al cap una cançó d’amor del Sergio Dalma, titulada En lo bueno y en lo malo.

Una altra, que és bastant nova i no para de sonar a la ràdio. És del Carlos Baute i la Marta Sáncez
Colgando en tus manos

La meme del 7

Fa una setmana la benvolguda i estimada Lucrècia de Borja em va passar la meme del 7. Alguns i algunes potser no la reconeixeu pel nom però em refereixo a l'escriptora del blog Les dones no som (tan) complicades... Que en serio, entreu-hi és tota una artista del humor àcid jejeje ;)

La veritat es que no sé per on començar, he fet varies memes però sempre responent a preguntes i aquest cop he de parlar de 7 coses, ja siguin fets a l'atzar o curiosos. I uf quan t'ho planteges no saps del cert que posar. Espero fer-ho més o menys bé, el suficient per aprovar (si fos un examen jejeje).

1. Comparteixo amb l'Òscar la "set d'Itàlia" com bé li he dit abans. Hi he estat dos cops i sense dubtar-ho hi tornaria, tant que aquest estiu possiblement vaig a Milà uns dies, no hi ha res com unes bones vacances per la dolça i bella Itàlia. No és només les ciutats que tenen, també és encisadora la llengua, el menjar (m'encanta la pasta i pizza) i l'art. Si hagués de marxar a viure fora de Catalunya sé que seria a aquí, tranquils que a més d'un/a us invitaria jejeje.

2. Estimo el meu cotxe (tinc un clio nou de fa mig any), no sóc capaç de deixar-lo mal aparcat i no us podeu arribar a imaginar el temps que puc arribar a perdre només per trobar un bon lloc. Sobretot m'estimo molt els meus dos retrovisors, tant que si no tanco un, tanco l'altre, fins i tot quan això és del tot innecessari.
Pot ser que estigui traumatitzada amb el meu anterior cotxe, no, no he tingut mai cap problema amb ell. És només que era tan vell que portava els dos retrovisors enganxats amb cinta adhesiva. Com no els podia doblegar doncs suposo que ara recupero el temps perdut jajaja.

3. Sóc una romàntica empedernida. Ja he perdut el compte de quantes vegades he vist "Orgullo y perjuicio" o "El día de la boda", entre altres. La majoria dels llibres que he comprat són femenins. Fa poc vaig sentir a les notícies que parlaven de l'estil que jo llegeixo i la meva sorpresa va ser saber que tenien un nom, qui m'ho hauria de dir. El que està clar que com ampliï més la col·lecció aviat hauré de marxar de la meva habitació només per deixar-los espai. Les meves escriptores preferides són: La Jane Austen i la Jane Green (ja ho veieu això va de Janes).

4. Ja que parlo de llibres hauríeu de saber que... col·lecciono llibres. Això significa que quan vaig a una llibreria em compro dos llibres, i sabeu el millor? Doncs que els guardo perquè no tinc casi ni temps per llegir-los! Ara bé, en el moment en què tinc una mica de temps lliure i em queden forces llavors ja no hi ha qui em pari, en aquest moment em converteixo en una "devora libros". Fins el punt que l'últim llibre, que tenia 475 pàgines, me'l vaig llegir en una nit, des de les 11 fins a les 7 de la matinada. Per si us ho pregunteu, aquella nit vaig dormir 2 hores i com em va costar llevar-me per anar a estudiar ufffff.

5. Em traumatitza molt quan no tinc temps ni tan sols per escriure al blog. M'encanta poder desconnectar unes hores i dedicar-les a la meva imaginació, als meus pensaments, a respirar i escriure. Em sap greu que només ens llegim i comentem els que tenim un blog. Sobretot m'entristeixo cada cop que penso com s'està perdent l'escriptura i la lectura. Els joves d'avui fan moltes faltes d'ortografia i això no és només perquè no escriuen, sinó també perquè no llegeixen. S'està perdent, i molts ja ni gasten el seu temps per llegir blogs, i mira que són escrits personals i penjats a la xarxa. Però res. Aviat serem persones amb caps quadrats per una caixa tonta i buits per falta de coneixements. Esperem que segueixin havent-hi cultes i pensadors per moure el món... perquè sinó anem mal senyors.

6. Un defecte, doncs ser tan quadrada. No deixo marge pels errors, per les improvisacions, m'agrada que tot estigui ben lligat. Sóc tan organitzada que ja sé que faré la setmana que ve i això que just comença aquesta... Això és el que m'ha portat a ser tant perfeccionista. Res està acabat si no hi ha cada detall ben mirat i arreglat. Només m'anima pensar que hi ha persones pitjors. Ara, què passa quan són varies persones així?? Doncs que tots volem tenir la raó i llavors comencen a rodar caps jajajaja I ho sé per pròpia experiència, el dia que vaig conèixer a la persona més quadrada i perfeccionista del món em vaig adonar que jo ho era però sempre hi ha algú que ho és més que jo, ja sabeu el que diuen "Consuelo de pocos, consuelo de tontos"

7. Molts de vosaltres no em teniu al msn, però si fos així veuríeu que els meus nicks ocupen dos línies. És així perquè m'encanta recollir frases ja sigui de pel·lícules, cançons, frases fetes, filòsofs, etc. És una cosa inevitable per mi fixar-me en els detalls, sento una cançó i se'm queden frases soltes, frases que valen la pena escoltar-les i dir-les. Hi ha persones que no m'entenen, llegeixen el nick i diuen a vale, però les paraules tenen molt de poder. Llàstima que es perdin frases bones. Per això tinc l'apartat de frase del dia, encara que últimament no la canvio, no és per falta d'oracions, sinó per la falta de temps, eh.

En serio, el més bonic és quedar-se amb les petites coses de cada persona, de cada conversa, de cada llibre, paisatge, etc que veieu. Perquè tota experiència comporta un record i més val que aquest sigui productiu i meravellós.

A veure ara em toca passar-li a 7 persones la meme també. Li passo a: El racó de Venus, Mar, Guspira , Los ojos de Ana, Amb ulls de sargantana , Ballarina de plom i Escrits perduts.