Frase del dia

  • Solo eres un niño que juega con el amor, cuando sepas de la vida y lo bonito que es querer, recuerda que fui niña y te ame como mujer.

diumenge, 30 de novembre de 2008

Sobre les llums de nadal


Parlem de l'enquesta que vaig posar, al final van sortir els següents resultats:


Dies

Abans del 30 de novembre
Entre el 1 i 7 de desembre
Entre el 8 i 14 de desembre
A partir del 15 de desembre

Vots

2 (33%)
3 (50%)
1 (16%)
0 (0%)


Aaaa però sabeu que, avui és dia 30 de novembre i ja han encès les llums de Nadal! Ja està tota la ciutat en la seva major esplendor, els carres il·luminats per diferents llums, cada carrer, carreró, passeig... tenen les seves pròpies llums. Totes són diferents, no sé a les vostres ciutats, però a la meva (Reus) han penjat nous formats, han tingut noves idees, i cada cop són més simples, això si amb dos o tres colors diferents amb un mateix llum. No sé si ha anat a millor la cosa, però segur que gasten menys energia que les de fa 5 o 10 anys. Aprofito per donar les gràcies a les 6 persones que han participat en l'enquesta, ja veieu que el 50% havia dit la setmana aquesta que comencem, però bé com no hi ha ni guanyadors, ni perdedors...

dilluns, 24 de novembre de 2008

Maltractaments

Bones a tots, recupero un escrit que tenia oblidat al meu spaces...
Avui escriure sobre una temàtica diferent a la que us tinc acostumats, és sobre el maltractament. Com és possible que havent-hi tants avenços electrònics, tanta tecnologia, fins i tot aliments trangènics, i encara tinguem maltractadors, gent que pensa que amb la violència ja es pot sentir amo i senyor de totes les coses que pensa tenir al seu poder, i el pitjor no és una mentalitat tan primitiva... sinó que hi ha moltes persones que ho veuen i senten les veus com criden però no fan res, per ajudar. El dia que vaig veure els anuncis que poso aquí a sota, em vaig quedar impactada, i sense poder tancar la porta, considero que és tota una campanya, i que està molt ben feta i pensada. Perquè tots creiem que és quelcom que sabem, i que sabriem veure però de vegades no sabríem com fer-hi front. Hi ha moltes dones que encara creuen en princeps blaus, i per què, no? Però qualsevol ho pot ser sense usar la violència, sense críticar i sense creure que se l'ha d'estimar a la força. No res us deixo amb aquests dos vídeos, que no sé a vosaltres, però a mi no m'han deixat pas indiferent. És una lluita social i cultural, acabar amb els maltractaments, però si tots ens hi posem, és possible arraigar-la i aconseguir, si més no, disminuir-la.

YouTube - Campaña Igualdad "Ante el maltratador, tolerancia cero"

De nens i nenes.


De dones.


P.D.- El company de Venus, maco en aquest cas ja em vas deixar un comentari al spaces, així que et perdono si aquest cop no me'n fas cap referència jejejeje. Petons.

divendres, 21 de novembre de 2008

Bon Jovi- Always

Biografia
Parlem del grup de rock, molt conegut, Bon Jovi. Jon Francis Bongiovi, més conegut per Jon Bon Jovi, va néixer el 1962 a Nova Jersey. La seva mare, la qual era una antiga miss, va intenta endinsar-lo en el món de la música però el tema no li atreia fins que van passar molts anys, després d'haver assistit a alguns concerts.
Aquest va començar a tocar a una banda de rythm and blues, titulat "Atlantic City Expressway". Aquí coneix a Dave Bryan, amb qui col•laborarà després en projectes més importants.

Marxa a Nova York a treballar a uns coneguts estudis de gravació, allà veu gravar a grans artistes del moment i aprèn d'ells. Aconsegueix gravar una maqueta amb un tema "Runaway", el qual va ser tot un èxit. A partir d'aquest single, Polygram el va contractar i li va donar la llibertat de contractar als músics que volgués, llavors van contractar a Alen John Such, Tico Torres (com a bateria) i Richie Sambora (com a guitarrista).
El primer disc, del grup ja anomenat "Bon Jovi", va sortir el 1984, i el primer single fou "Runaway", el seu primer èxit. El segon disc "7800º Fahrenheit" no va tenir tant d'èxit, al tercer àlbum "Slippery When Wet" va tenir un gran triomf com a grup. Amb aquest treball van aconseguir arribar al número 1 de les llistes d'èxits i va propiciar una gira de més dun any per tot el món. El 1988 van publicar "New Jersey", el 1990 "Blaze of Glory", el qual va formar part de la banda sonora de la pel•lícula "Arma Joven". En aquest cas Jon va optar al Oscar de Hollywood i amb el que va guanyar el premi al millor single dels premis Award.
El 1991, van publicar "Keep The Faith". Després ja han pucliat un disc recopilatori "Crossroad", i un disc d'estudi "These Days". Els seus últims treballs han estat "Destination Anywhere" i "Crush" (aquest va ser doble platí a USA i va vendre més de 8 milions de còpies en tot el món". Finalment el 2002 van publicar "Bounce", on mostra a Jon Bon Jovi i a Richie Sambora com a productors junt a Luke Ebbin.

Aquí va la cançó que més m'agrada d'aquest grup.




Always

This Romeo is bleeding
But you can't see his blood
It's nothing but some feelings
That this old dog kicked up

It's been raining since you left me
Now I'm drowning in the flood
You see I've always been a fighter
But without you I give up

I can't sing a love song
Like the way it's meant to be
Well I guess I'm not that good
anymore
But babe that's just me.

And I will love you, babe, always
And I'll be there forever and a day, always.


I'll be there till the stars don't shine
Till the heavens burst
and the words don't rhyme
And I know when I die, you'll be on my mind
And I love you, always


Now your pictures that, you left behind
Are just memories, of a different life
Some that made us laugh
Some that made us cry
One that made you, have to say good bye


What I'd give to run my fingers, through your hair
To touch your lips, to hold you near
When you say your prayers, try to understand
I've made mistakes, I'm just a man.

When he holds you close
When he pulls you near
When he says the words
You've been needing to hear
I wish I was him, cause those words are mine
To say to you till the end of time

I Will love you, babe, always
And I'll be there, forever and a day, always.


If you told me to cry for you, I could.
If you told me to die for you, I would.
Take a look at my face
There's no price I won't pay
To say these words to you

Well there ain't no luck in this loaded dice

But babe if you give me just one more try

We can pack up our old dreams and our old lives
We'll find a place where the sun still shines

I will love you, babe, always
And I'll be there forever and a day, always.

I'll be there till the stars don't shine
Till the heavens burst
and the words don't rhyme
And I know when I die,
you'll be on my mind
And I love you, always.....
Always.



Sempre

Aquest Romeo està sagnant
Però tu no pots veure la seva sang
No són res aquests sentiments
D’aquest vell gos “pateado”.

Ha estat plovent des que em vas deixar
Ara m’estic ofegant en la sang
Sempre has vist que he estat un lluitador
Però sense tu, deixaria.

Ara no puc cantar una cançó d’amor
De la manera que té que ser
Bé, suposo que ja no sóc més bo

Però nena, aquest sóc jo.

I jo t’estimaré, nena, sempre
I jo estaré allà per sempre i un dia més, sempre.

Estaré allà fins que les estrelles no brillin
Fins que els cels esclatin
I les paraules no rimin
Sé que quan mori, tu estaràs en la meva ment
I jo t’estimo, sempre.

Ara les figures que deixes enrere
Són simplement records d’una vida diferent
Algunes d’elles ens van fer riure
Algunes d’elles ens van fer plorar
Per què van tenir que dir adéu?


El que donaria per córrer els meus dits pel teu cabell
Tocar els teus llavis, tenir-te a prop
Quan dius les teves plegaries, intento comprendre
He comès errors, sóc simplement un home.

Quan ell et té a prop
Quan ell s’apropa a tu
Quan diu les paraules
que tu vols escoltar
Desitjaria ser ell, i que aquelles paraules fossin meves
Per a dir-te-les fins el fi dels temps.

I t’estimaré, nena, sempre
I estaré allà per sempre i un dia més, sempre.

Si em demanessis que plorés per tu, podria
Si em demanessis que morís per tu, podria
Mira la meva cara,
no hi ha preu que no pagaria
Per a dir-te aquestes paraules a tu.

Bé, no hi haurà sort en aquets daus carregats
Però nena, si em donessis només una altra oportunitat
Podríem empaquetar els nostres vells somnis i les nostres antigues vides
Trobaríem un lloc on el Sol encara brilli

I t’estimaré, nena, sempre.
I estaré allí per sempre i un dia més, sempre.

Estaré allí fins que les estrelles no brillin
Fins que els cels esclatin
i les paraules no rimin.
Sé que quan mori,
estaràs en la meva ment
I jo t’estimo, sempre...
Sempre

dissabte, 15 de novembre de 2008

As time goes by...

Em llevo cada dia pensant en què tot el món està als meus peus, en què puc controlar-ho tot, tinc tot el dia per fer les coses, tinc tot el temps del món. Però el temps passa i passa, i sense adonar-me'n ja és de nit. Ja surt la lluna i les estrelles per indicar-me que ja ha passat un altre dia, que ja puc anar descontant un dia al meu calendari vital, en què ja em queda un dia menys de vida, i arribat a aquest punt només em puc preguntar, què estic fent? Com em puc molestar, o fins i tot parar-me a pensar en tonteries que no tenen sentit, en coses que només em fan perdre el temps, perquè aquest avança i jo em quedo enrere. Em sento sola i perduda i miro el rellotge, veig les agulles moure's i jo estic aturada. No tinc futur i ja no veig el passat, aquest és borròs, s'enfosqueix i ja no hi veig ningú, ja no hi veig cap record, tot queda en un passat tan fosc que fa por. I només em queda mirar endavant, anar caminant pel túnel fins arribar a una llum que sembla llunyana i efímera.
Camino pel pas del temps fins arribar al que sembla un punt mort, llavors m'aturo i tot al meu voltant sembla parar-se. Miro costat i costat i a on no hi veia res, ara veig edificis, em concentro i puc veure-hi persones. Sembla que em criden, que estan parlant però no les puc sentir, ja no. I com més em concentro, menys persones hi veig, només aquelles que semblen ser fortes, aquelles que tiren endavant passi el que passi, i els és igual que el temps no els esperi, perquè ells tampoc esperen. Com s'ho fan? Com podem estancar-nos tan en minúscies, com ens podem ferir tant uns als altres, com podem tenir una ment tan perversa...


Cançó titulada "As time goes by" de la BSO de la pel·lícula Casablanca



Cançó que m'ha insipirat, dels Lax'n Busto- "No és massa tard"

dilluns, 10 de novembre de 2008

"Que boig el món"

El 24 d'octubre, els meus estimats, Lax'n' Busto van treure un nou cd titulat "Objectiu: la lluna". No he escoltat gaires cançons encara del cd en sí però he cregut interessant posar el vídeo i lletra de la cançó titulada "Que boig el món". Hi haurà persones a què els hi agradarà i d'altres que es sentiran indiferent, però a mi m'ha agradat molt. Sobretot pel fet que parla de com arribem a ser estranys i indesxifrables les persones de vegades, és més, com he mostrat en alguns escrits, els hi dono tota la raó en què el món està boig. Cada dia tenim més pressa, cada cop ens parem menys a pensar en les coses més importants i creiem que el món és tot nostre, tot està al nostre servei i al nostre abast, però hi ha molts més éssers i moltes més coses que no podem controlar, o si més no, no hauríem de controlar. Res us deixo amb aquesta cançó i lletra tan maca, sobre com nosaltres mateixos fabriquem el propi destí, o bé és quelcom ja escrit?



Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir.
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el món, on podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.

Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí.

A contracorrent...

dimarts, 4 de novembre de 2008

Les 40 mentides més conegudes

Potser molts de vosaltres heu rebut alguna d’aquestes cadenes, ja sabeu, les típiques que t’envien milers de cops... aquesta és una de les que m’ha cridat l’atenció perquè té molta raó. Hi ha mentides que seguim utilitzant, tot i el pas del temps, i que ja ningú es creu. Pot ser que algunes les utilitzem per dir una veritat, però feu tard, ja s’ha dit tantes vegades que ja ningú se les creu. A la radio l’altre dia parlaven d’això, de frases com “Em quedo a dormir a casa d’una amiga”, vol ser una mentida però hi ha tantes noies que van a dormir a casa de les amigues que els hi faltaria espai... No res deixo de repetir-me i aquí us deixo amb les 40 mentides més conegudes. Que ningú em digui que mai n’ha dit alguna, perquè no m’ho creuré, és més proposo que em digueu quina o quines heu dit.

1. Aquest any si em poso a estudiar.
2. No et farà mal.
3. Un moment i marxem.
4. Just t’anava a trucar ara.
5. Per la meva mare que mai més torno a beure.
6. Jo? Amb aquella?... MAI!! Ni borratxo!
7. El profe em tenia mania.
8. Vam perdre per l’àrbitre.
9. Vaig passar el semàfor en àmbar.
10. Posa’l tu que demà t’ho pago.
11. El dia 1 deixo de fumar.
12. Se’m va perdre el teu telèfon.
13. Just estava pensant en tu.
14. Només som amics.
15. Va caure sol i es va trencar.
16. Però si jo vaig estudiar aquesta vegada!
17. Em vas agradar des de la primera vegada que et vaig veure!
18. Et queda molt bé!
19. Et juro que no li ho explicaré a ningú.
20. El dilluns començo la dieta.
21. Si, vaig sortir amb ella, però no va passar res.
22. Sí, vaig xocar, però la culpa la va tenir l’altre.
23. És en serio que Playboy té una web?
24. Et vaig estar trucant, però comunicaves.
25. Mai t’oblidaré.
26. Truca’m en cinc minuts que estic en una reunió.
27. Els meus ulls estan vermells perquè estic refredat.
28. És la punteta res més, mí amor.
29. A un del meu poble també li va passar.
30. No vaig sentir quan va sonar el mòbil, deu ser que...
31. Hola, papa? Que em quedo a dormir a casa d’un amic/a.
32. Demà et porto els teus CD’s.
33. Dóna’m temps... tinc que aclarir les meves idees.
34. Se’m va perdre el teu correu, a veure, dóna-me’l.
35. Ves amb calma, jo et cuido a la teva xicota.
36. Jo a ella la veig com una amiga.
37. Jo i el meu ex ara som molt amics.
38. T’estimaré sempre.
39. Ni que ho hàgim deixat seguirem sent amics.
40. Xupa, xupa que jo t’aviso.

I parlant de mentides us deixo amb aquest monòleg del Buenafuente títulat "Mentir es humano"

diumenge, 2 de novembre de 2008

Parlem dels paranoics lleus...

Aquest any tenim una optativa que es diu "Recursos Humans" el cas és que cada setmana hem de llegir una nova lectura. Aquesta setmana parlava sobre el mobbing, entès aquest com una manifestació de conducta abusiva i, especialment, els comportaments, paraules, actes, gests i escrits que poden atemptar contra la personalitat, la dignitat o la integritat física o psíquica d'un individu, o que poden posar en perill el seu treball o degradar el clima de treball. Gràcies a l'aportació de la Cori, hem cregut convenient indicar el següent paràgraf: "Una vegada a la víctima se la treu de les seves caselles, no és estrany que es converteixi en el que pretenen convertir-la. Una persona assetjada no pot rendir al màxim de les seves possibilitats. Posa menys atenció, es mostra ineficaç i dóna peu a què es critiqui la qualitat del seu treball. Arribats a aquest punt, els seus companys els resulta fàcil separar-se d’ella, donada la seva incompetència o la seva falta de professionalitat.
El cas particular dels paranoics lleus que es fan passar per víctimes no hauria d'emmascarar l'existència de verdaderes víctimes d'assetjament. Els primers són individus tirànics i inflexibles que entren fàcilment en conflicte amb les persones que els envolten, que no accepten cap crítica i que es senten fàcilment rebutjats. Es troben lluny de ser víctimes verdaderes, i més a prop d'erigir-se en eventuals agressors, i es poden identificar per la seva rigidesa de caràcter i perquè no es senten mai culpables."
És curiós com hi ha persones que saben que el mobbing és quelcom imperdonable i que no s'hauria de fer, però es realitza. Sobretot com hi ha molts paranoics lleus deixats anar per aquests móns que fan veure que no saben res però que ho són, i realitzen aquest mobbing de forma silenciosa. Com diu molt bé aquesta lectura "Como no se dice nada, se puede reprochar todo" i es que hi ha persones que insinuen coses però no ho expliquen, i això dóna peu a que els altres pensin coses que no són certes. Serà que les persones ens deixem influenciar amb facilitat i ens creiem el que ens diuen? O es que quan ens insinuen una cosa sempre pensem el pitjor? Per què serà?