Frase del dia

  • Solo eres un niño que juega con el amor, cuando sepas de la vida y lo bonito que es querer, recuerda que fui niña y te ame como mujer.

dissabte, 15 de novembre de 2008

As time goes by...

Em llevo cada dia pensant en què tot el món està als meus peus, en què puc controlar-ho tot, tinc tot el dia per fer les coses, tinc tot el temps del món. Però el temps passa i passa, i sense adonar-me'n ja és de nit. Ja surt la lluna i les estrelles per indicar-me que ja ha passat un altre dia, que ja puc anar descontant un dia al meu calendari vital, en què ja em queda un dia menys de vida, i arribat a aquest punt només em puc preguntar, què estic fent? Com em puc molestar, o fins i tot parar-me a pensar en tonteries que no tenen sentit, en coses que només em fan perdre el temps, perquè aquest avança i jo em quedo enrere. Em sento sola i perduda i miro el rellotge, veig les agulles moure's i jo estic aturada. No tinc futur i ja no veig el passat, aquest és borròs, s'enfosqueix i ja no hi veig ningú, ja no hi veig cap record, tot queda en un passat tan fosc que fa por. I només em queda mirar endavant, anar caminant pel túnel fins arribar a una llum que sembla llunyana i efímera.
Camino pel pas del temps fins arribar al que sembla un punt mort, llavors m'aturo i tot al meu voltant sembla parar-se. Miro costat i costat i a on no hi veia res, ara veig edificis, em concentro i puc veure-hi persones. Sembla que em criden, que estan parlant però no les puc sentir, ja no. I com més em concentro, menys persones hi veig, només aquelles que semblen ser fortes, aquelles que tiren endavant passi el que passi, i els és igual que el temps no els esperi, perquè ells tampoc esperen. Com s'ho fan? Com podem estancar-nos tan en minúscies, com ens podem ferir tant uns als altres, com podem tenir una ment tan perversa...


Cançó titulada "As time goes by" de la BSO de la pel·lícula Casablanca



Cançó que m'ha insipirat, dels Lax'n Busto- "No és massa tard"

4 comentaris:

El Company de Venus ha dit...

Camino pel pas del temps... és fantàstica aquesta imatge. Molt ben aconseguida, de debó.
A vegades sí que sóm espectadors de la vida, sembla que ens passi pel davant sense fer res... Però en realitat, aquestes impressions queden, i són les que ens fan ser com som. Espectadors passius però també actius.

rosseta ha dit...

El company de Venus: Com diu la meva professora del CAP les persones podem adoptar tres rols en una situació concreta, podem ser el públic (com mers espectadors), actors (com persones que actuem) o directors (no només actuem sinó que ajudem als altres a actuar i a organitzar-se). La pregunta que ens hauríem de fer tots en tot moment és quin paper adopten? Deixem que tot passi, actuem o fins i tot dirigim la nostra singular vida?
Per cert, gràcies per escriure, com sempre, que faria el meu blog sense els teus comentaris... ains.

El Company de Venus ha dit...

Tot un plaer fer comentaris a escrits tan intel·ligents.

Tim ha dit...

Mira que m'agrada Casablanca. Es la meua peli favorita.

Per cert.. la frase "Tocala otra vez Sam" no la diuen en tota la pelicula.

La diuen en una peli de Woody Allen que mig parodia a Casablanca.