Frase del dia

  • Solo eres un niño que juega con el amor, cuando sepas de la vida y lo bonito que es querer, recuerda que fui niña y te ame como mujer.

dilluns, 10 de novembre de 2008

"Que boig el món"

El 24 d'octubre, els meus estimats, Lax'n' Busto van treure un nou cd titulat "Objectiu: la lluna". No he escoltat gaires cançons encara del cd en sí però he cregut interessant posar el vídeo i lletra de la cançó titulada "Que boig el món". Hi haurà persones a què els hi agradarà i d'altres que es sentiran indiferent, però a mi m'ha agradat molt. Sobretot pel fet que parla de com arribem a ser estranys i indesxifrables les persones de vegades, és més, com he mostrat en alguns escrits, els hi dono tota la raó en què el món està boig. Cada dia tenim més pressa, cada cop ens parem menys a pensar en les coses més importants i creiem que el món és tot nostre, tot està al nostre servei i al nostre abast, però hi ha molts més éssers i moltes més coses que no podem controlar, o si més no, no hauríem de controlar. Res us deixo amb aquesta cançó i lletra tan maca, sobre com nosaltres mateixos fabriquem el propi destí, o bé és quelcom ja escrit?



Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir.
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el món, on podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.

Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí.

A contracorrent...

4 comentaris:

El Company de Venus ha dit...

És bona, la cançó... Tot i que tinc un dilema amb els LXB: aquest xiquet nou no m'acaba de fer el pes... El Pemi era gran, molt gran... Una veu trencada, poderosa...
Igualment, la cançó és molt bona.

òscar ha dit...

a casa els LXB ens posa de molt bon humor, ens agraden. crec que la militància serà independent d'en pemi.

rosseta ha dit...

el company de venus: estic amb tu en què el Pemi era gran, però tot i ser gran va deixar el grup per anar a fer documentals, i el grup ha seguit sense ell, ha seguit fent cançons i no estan gens malament, la veritat. Tots els meus grups preferits han perdut els seus cantants, tan els LXB com la Oreja de Van Gogh però segueixen endavant com a grup amb nous cantants. Trobo que ho fan bastant bé (els hi costarà arribar al nivell dels anteriors) però tots són diferents i tenen les seves coses bones i dolentes.

rosseta ha dit...

òscar: Com he dit abans al company de Venus, jo també crec que el grup pot seguir amb o sense el Pemi. A més la majoria dels autors de les cançons són els Jesús i el Pemi Rovirosa així que hi ha LXB per estona i que segueixi! Per cert, a mi també m'anima molt sentir-los, inspiren moltíssim.