Frase del dia

  • Solo eres un niño que juega con el amor, cuando sepas de la vida y lo bonito que es querer, recuerda que fui niña y te ame como mujer.

dimarts, 9 de desembre de 2008

El canto del loco- La suerte de mi vida

Biografia
El grup va nèixer a Madrid, quan els fundadors del grup, que són Iván i Dani, es van conèixer al 1994 a una escola de teatre. Els dos compartien l'afició musucial i la passió per Radio Futura, cançó de la qual "El canto del gallo" van treure el nom del grup, fent un joc de paraules.

Al cap d'un temps van fitxar a David, cosí de Dani. Aquest també va conèixer a Jandro, bateria i quart component del grup. Un temps més tard es va sumar Chema, company de facultat de Dani.

Quan es consideraven un grup, van conèixer al Dj i productor Pedro del Moral qui va porposar-los un contracte amb la companyia discogràfica BMG Ariola. El primer àlbum fou "El canto del Loco". Estava format de 11 temes, entre les que es troben "Vivir así es morir de amor" de Camilo Sesto. Com a primer senzill es va editar Pequeñita.
El segon àlbum va portar de titol "A Contracorriente", hi havia 12 cançons entre les que s'incloïa el clàssix Crash del grup The Primitives i una col·laboració especial de Amaia (cantant de la Oreja de Van Gogh) a la cançó Puede ser.

El 2003 van publicar "Estados de ánimo", la cançó promocional va ser La Madre de José. El juny de 2005 va aparèixer el quart disc d'estudi i el sisè en la discografia del grup, es reflexa l'esperit dels concerts en directe. Conté 13 noves cançons i el DVD amb 15 temes gravats en un local d'assaig. El primer single de l'àlbum és la cançó que li dóna titol "Zapatillas", les 13 noves cançons estan compostes per Dani Martín i David Otero. Un dels temes que van formar part del disc és Despiértame, els benificis d'aquesta van destinats als afectats pel tsunami asiàtic.

En 2008 van publicar "Personas", el disc amb més cor del grup i el seu treball més personal, que representa un punt d'inflexió en els 8 anys de carrera. Les vuit primers cançons ofereixen una visó del grupo sobre el món i la societat que els envolta, mentre que les cinc restants són sobre sentiments individuals d'amor, d'agraïment o de ira.

He escollit una cançó del segon bloc, en què parla de sentiments d'amor.



No sé si pensar si eres el ángel
que cuida mi camino
no sé si pensar si merezco
todo este cariño.

¿Qué has visto en mi?
que me regalas tu verdad
y tu cielo, que en esta vida
ya no quiero otros besos
y cada día tú me das tu total.

Te quiero pensar,
te quiero sentir muy cerca de mí
y quiero pensar que eres la suerte
que me arropa del frío.

¿Qué has visto en mí?
Que me regalas tu verdad,
y tu cielo que en esta vida
no quiero otros besos.
Y cada día tú me das tu total.

Y pienso que si no existe yo me muero
que en mi cabeza había un sueño
y que se ha hecho realidad.
Y quiero contarle al mundo entero
que tu vida es lo que quiero
y tu eres mi mitad.

Me quiero morir,
si veo tristeza en tu sonrisa niña,
dependo de ti
si estás mal, puede que nunca sonría

¿Qué es lo que has visto tu en mi?
que me regalas tu verdad
y tu cielo, que en esta vida ya no quiero otros besos,
y cada día me das tu total.

Y pienso que si no existes yo me muero
que en mi cabeza había un sueño
y que se ha hecho realidad
y quiero contarle al mundo entero
que tu vida es lo que quiero
y que tu eres mi mitad.

Y voy a darte mi alma y mi verdad
borras tus heridas y pensar que
tu eres la suerte de mi vida
y voy a mirarte, a morirme, a luchar
llorar de alegría, quererte aún más
que tu eres la suerte de mi vida.

2 comentaris:

El Company de Venus ha dit...

Musicalment, el Canto del loco és un dels grups, crec, més sòlid del panorama pop-rock espanyol. M'agraden. I el cantant, una mica fatxenda, em cau bé.

rosseta ha dit...

A casa meva ens fa molta gràcia el cantant perquè s'assembla a ma cosí. Hi ha un vídeo d'un concert que és idèntic. És dels grups de pop- rock espanyol que més m'agrada, després de la LOVG (La oreja de van Gogh) jejeje.
El més segur estaré una temporada sense escriure així que bones vacances.