Frase del dia

  • Solo eres un niño que juega con el amor, cuando sepas de la vida y lo bonito que es querer, recuerda que fui niña y te ame como mujer.

dilluns, 9 de febrer del 2009

En el bo i el dolent

Anava caminant pel carrer, amb la mirada perduda i l'únic que era capaç de veure era les mirades de la gent, persones que sempre tenen pressa.
Que ho fa que sempre volem més del que tenim? Sentim que ens falta una part, que no estem complets. Ens fa por no ser capaços d'aconseguir el que desitgem, ens fa por arriscar-nos pel que realment val la pena. I quan ho hem aconseguit sentim por de perdre-ho, de què aquesta felicitat que ens fa sentir complets, desaparegui tan ràpid com un sospir. Si tenim diners, volem amor. Si tenim amor, volem béns materials. Si no tenim res, ho volem tot. I si ho tenim tot, ens falten coses.
Anava caminant pel carrer, amb la mirada perduda i l'únic que era capaç de veure era les mirades de la gent, persones que sempre tenen pressa.
Que ho fa que sempre volem més del que tenim? Sentim que ens falta una part, que no estem complets. Ens fa por no ser capaços d'aconseguir el que desitgem, ens fa por arriscar-nos pel que realment val la pena. I quan ho hem aconseguit sentim por de perdre-ho, de què aquesta felicitat que ens fa sentir complets, desaparegui tan ràpid com un sospir. Si tenim diners, volem amor. Si tenim amor, volem béns materials. Si no tenim res, ho volem tot. I si ho tenim tot, ens falten coses. Els humans som uns inconformistes de mena, sentim que el que tenim no és suficient i volem el que no podem tenir. Realment som estranys, no?
Un dia parlant amb un profe va dir: “Els humans som els únics éssers capaços de ficar-nos límits a nosaltres mateixos.” I quanta raó té! Es va inventar la moneda, això va passar a bitllets, a diners, i ara a euros. Ens enfonsem en un mar per no tenir diners, per no saber que esdevindrà de nosaltres sense ells. I no deixes de preguntar-te que els hi passarà als éssers estimats amb la crisi que estem passant. Anys enllà ja n’hi ha hagut, i ara ens toca sofrir-ne una altra, però aquesta és forta, perquè vivim en una societat immediata. Tot ha de ser al moment, les coses que són importants van perdent valors, ja no s’educa. Ara tot és material, ets més important pel que tens i no pel que ets, i realment és una llàstima.

Abans que me’n vagi del tema (que és el que m’estava passant) volia expressar la por que t’agafa quan veus que la persona que més estimes es pot enfonsar, pot caure sense un terra on aterrar i no saps com donar-li la mà, com subjectar-lo, com parar la caiguda. No vam néixer amb un llibre d’instruccions, no podem saber com actuarà una persona en moments de crisi, quan més acorralada se sent. I veus com mentre va seguint aquest procés cap a un indret insòlit, no pots ajudar-lo, se t’encongeix el cor només de veure’l malament. Voldria ser capaç d’allargar els braços, obrir completament les mans i atrapar-li les mans entre les meves perquè no caigués, per mantenir-lo dret al terra sense caigudes, sense ferides, sense dolor.
Has de donar suport i moral quan ni tu ho veus clar. És igual que flaquegin les forces, les poques que hi hagi han de ser suficients per mantenir-te al seu costat. Només queda mirar totes les opcions i trobar un bri d’esperança per seguir endavant. Per adonar-nos que mantenint-nos un al costat de l’altre és suficient per superar-ho tot.

En moments així em ve al cap una cançó d’amor del Sergio Dalma, titulada En lo bueno y en lo malo.


Una altra, que és bastant nova i no para de sonar a la ràdio. És del Carlos Baute i la Marta Sáncez
Colgando en tus manos

5 comentaris:

Anònim ha dit...

L'amor és capaç de curar qualsevol ferida i si ens serveix de guia ens pot ajudar, però ser-hi per tot, per les coses bones i dolentes però no és fàcil tasca no.

rosseta ha dit...

Cesc: totalment d'acord amb tu. Per això quan estimes a algú hi estàs al seu costat passi el que passi, tot i així de vegades sents que flaqueges. El important és fer-se fort junt amb l'altre.

Ballarinadeplom ha dit...

"Sentim que ens falta una part, que no estem complets. Ens fa por no ser capaços d'aconseguir el que desitgem, ens fa por arriscar-nos pel que realment val la pena. I quan ho hem aconseguit sentim por de perdre-ho, de què aquesta felicitat que ens fa sentir complets, desaparegui tan ràpid com un sospir. Si tenim diners, volem amor. Si tenim amor, volem béns materials. Si no tenim res, ho volem tot. I si ho tenim tot, ens falten coses."

m'ha encantat aquesta frase!!! i com n'és de certa!! Vivim per aconseguir més, tant és el que sigui aquest més...

sobre el q dius de donar suport: tant és q l'altre et vegi insegura, mentres estiguis al seu costat quan faci falta, t'ho agrairà.

òscar ha dit...

les penes amb pà seren menys penes però, en companyia, comencen a veure una miqueta llum per deixar de ser penes del tot

rosseta ha dit...

Ballarinadeplom: Tan de bo aquest més que tots busquem i ansiem aconseguir fossin valors o metes que no només ens afectessin a nosaltres, sinó a tanta gent com es pugui.

òscar: Sort d'aquesta companyia que sempre està al costat. Sense la proximitat dels altres un mateix no és res.