Miro al buit i no hi veig res. Miro al cel i veig un cel fosc, nocturn, ple d'estrelles observant-me, però no em diuen res. N'hi ha moltes però jo em sento sola, sento que no estàs aquí amb mi. Voldria tant que aixequessis el cap i veiessis la mateixa bellesa que veig jo. Voldria poder agafar la lluna i posar-la entre les meves mans per regalar-te-la, perquè t'il·luminés i et portes al meu costat. Però no estàs aquí.
Voldria que quan dormís, els somnis em portessin a viure aventures amb tu, ens portes a aquell cel tan blau i tan llunyà. Seria com aconseguir un impossible. Però no hi ha més impossible que tenir-te aquí aquesta nit, sentir que m'abraces sense reserves, sense preguntes, sense paraules. Sentir que els nostres cossos es toquen i ja no es poden separar, perquè tu ets jo i jo sóc tu.
No neguis el passat, segueix el present, ell et guiarà. Deixa les pors amagades al fons d'una caixa oblidada i fes aflorar les il·lusions i esperances per compartir-les amb mi.
Burbujas de amor- Juan Luis Guerra
Quisiera ser- Alejandro Sanz
Entrades
2 comentaris:
Molt bonic, Rosseta.
Rosseta, guapa, hacía mucho que no entraba por los blogs ni escribía en el mío. Lo último que intenté escribir, fué un meme que me enviaste y que fuí tan chunga que no lo hice. Ahora te he enviado yo uno, pero como digo, lo haces sólo si te apetece.
Besos y te leeré con un poco más de tiempo, aunque leyendo esta entrada,sigue mirando el cielo sola o acompañada, pero sigue mirándolo.
Publica un comentari a l'entrada