Frase del dia

  • Solo eres un niño que juega con el amor, cuando sepas de la vida y lo bonito que es querer, recuerda que fui niña y te ame como mujer.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Parlem dels paranoics lleus...

Aquest any tenim una optativa que es diu "Recursos Humans" el cas és que cada setmana hem de llegir una nova lectura. Aquesta setmana parlava sobre el mobbing, entès aquest com una manifestació de conducta abusiva i, especialment, els comportaments, paraules, actes, gests i escrits que poden atemptar contra la personalitat, la dignitat o la integritat física o psíquica d'un individu, o que poden posar en perill el seu treball o degradar el clima de treball. Gràcies a l'aportació de la Cori, hem cregut convenient indicar el següent paràgraf: "Una vegada a la víctima se la treu de les seves caselles, no és estrany que es converteixi en el que pretenen convertir-la. Una persona assetjada no pot rendir al màxim de les seves possibilitats. Posa menys atenció, es mostra ineficaç i dóna peu a què es critiqui la qualitat del seu treball. Arribats a aquest punt, els seus companys els resulta fàcil separar-se d’ella, donada la seva incompetència o la seva falta de professionalitat.
El cas particular dels paranoics lleus que es fan passar per víctimes no hauria d'emmascarar l'existència de verdaderes víctimes d'assetjament. Els primers són individus tirànics i inflexibles que entren fàcilment en conflicte amb les persones que els envolten, que no accepten cap crítica i que es senten fàcilment rebutjats. Es troben lluny de ser víctimes verdaderes, i més a prop d'erigir-se en eventuals agressors, i es poden identificar per la seva rigidesa de caràcter i perquè no es senten mai culpables."
És curiós com hi ha persones que saben que el mobbing és quelcom imperdonable i que no s'hauria de fer, però es realitza. Sobretot com hi ha molts paranoics lleus deixats anar per aquests móns que fan veure que no saben res però que ho són, i realitzen aquest mobbing de forma silenciosa. Com diu molt bé aquesta lectura "Como no se dice nada, se puede reprochar todo" i es que hi ha persones que insinuen coses però no ho expliquen, i això dóna peu a que els altres pensin coses que no són certes. Serà que les persones ens deixem influenciar amb facilitat i ens creiem el que ens diuen? O es que quan ens insinuen una cosa sempre pensem el pitjor? Per què serà?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones maca!! Per fi m'estreno en el teu blog. M'ha agradat molt com ha quedat al final el comentari eh... perquè després diguin que hi ha assignatures que no t'ensenyen res, però nosaltres ja sabem què és un paranoic lleu! Bé, jo avui he recordat una frase, que ja hauràs llegit al meu nick del msn (o no) i que és: Ves la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio... a les persones els agrada molt criticar però no s'adonen que són les més... inapropiades per fer segons quins comentaris.

Petonets!!!!

rosseta ha dit...

Cori wapa!!! Sii per fi t'has estrenat al meu blog ue ;) I quanta raó tens, no he vist el teu nick però trobo que està molt ben escollit :):) I naltros pensant que recursos només era una assignatura avorrida i mira.. dóna per parlar-ne al blog i tot.