Bones a tots, recupero un escrit que tenia oblidat al meu spaces...
Avui escriure sobre una temàtica diferent a la que us tinc acostumats, és sobre el maltractament. Com és possible que havent-hi tants avenços electrònics, tanta tecnologia, fins i tot aliments trangènics, i encara tinguem maltractadors, gent que pensa que amb la violència ja es pot sentir amo i senyor de totes les coses que pensa tenir al seu poder, i el pitjor no és una mentalitat tan primitiva... sinó que hi ha moltes persones que ho veuen i senten les veus com criden però no fan res, per ajudar. El dia que vaig veure els anuncis que poso aquí a sota, em vaig quedar impactada, i sense poder tancar la porta, considero que és tota una campanya, i que està molt ben feta i pensada. Perquè tots creiem que és quelcom que sabem, i que sabriem veure però de vegades no sabríem com fer-hi front. Hi ha moltes dones que encara creuen en princeps blaus, i per què, no? Però qualsevol ho pot ser sense usar la violència, sense críticar i sense creure que se l'ha d'estimar a la força. No res us deixo amb aquests dos vídeos, que no sé a vosaltres, però a mi no m'han deixat pas indiferent. És una lluita social i cultural, acabar amb els maltractaments, però si tots ens hi posem, és possible arraigar-la i aconseguir, si més no, disminuir-la.
YouTube - Campaña Igualdad "Ante el maltratador, tolerancia cero"
De nens i nenes.
De dones.
P.D.- El company de Venus, maco en aquest cas ja em vas deixar un comentari al spaces, així que et perdono si aquest cop no me'n fas cap referència jejejeje. Petons.
Avui escriure sobre una temàtica diferent a la que us tinc acostumats, és sobre el maltractament. Com és possible que havent-hi tants avenços electrònics, tanta tecnologia, fins i tot aliments trangènics, i encara tinguem maltractadors, gent que pensa que amb la violència ja es pot sentir amo i senyor de totes les coses que pensa tenir al seu poder, i el pitjor no és una mentalitat tan primitiva... sinó que hi ha moltes persones que ho veuen i senten les veus com criden però no fan res, per ajudar. El dia que vaig veure els anuncis que poso aquí a sota, em vaig quedar impactada, i sense poder tancar la porta, considero que és tota una campanya, i que està molt ben feta i pensada. Perquè tots creiem que és quelcom que sabem, i que sabriem veure però de vegades no sabríem com fer-hi front. Hi ha moltes dones que encara creuen en princeps blaus, i per què, no? Però qualsevol ho pot ser sense usar la violència, sense críticar i sense creure que se l'ha d'estimar a la força. No res us deixo amb aquests dos vídeos, que no sé a vosaltres, però a mi no m'han deixat pas indiferent. És una lluita social i cultural, acabar amb els maltractaments, però si tots ens hi posem, és possible arraigar-la i aconseguir, si més no, disminuir-la.
YouTube - Campaña Igualdad "Ante el maltratador, tolerancia cero"
De nens i nenes.
De dones.
P.D.- El company de Venus, maco en aquest cas ja em vas deixar un comentari al spaces, així que et perdono si aquest cop no me'n fas cap referència jejejeje. Petons.
Entrades
4 comentaris:
els maltractadors, en plena era de les noves tecnologies, s'han quedat enquistats en l'esglaó perdut entre el mono i l'home.
potser com s'haurien de quedar una mica per sota d'aquest esglaó: ancats com a monos del zoo!
òscar: Tens raó, encara que tot i ser un esglaó perdut, segueix estant present, i cada dia hi ha més notícies sobre dones mortes o maltractades. La diferència rau en què ara hi ha associacions que ajuden i també que la societat li dóna més importància, o si més no, els medis de comunicació. Tan debò els poguessim portar tots a un zoo jejeje.
Hola Elisa! M'estreno en els comentaris. La frase del dia és molt ben certa, molts cops una conversa amb algú o un somriure t'ajuda a veure la vida d'una manera molt més positiva, a mi em passa.
Respecte als maltractadors i prínceps blaus, el que passa molts cops és que (això està demostrat) la majoria de les dones us sentiu atretes per homes que transmeten seguretat. Això no és dolent "per se", però molts cops les dones maltractades confonen la seguretat amb l'autoritat exercida amb violència, crec que es relacionaria amb la síndrome d'Estocolm, no Elisa?
Pau: gràcies per escriure un comentari, home. Sigués benvingut jeje. Pel que dius de les dones suposo que si que busquem la seguretat que transmeteu els homes, tot i així no sé fins quin punt es pot assemblar l'aguantar el maltractament amb un síndrome d'Estocolm, que en els maltractaments les dones es queden, en la majoria dels casos perquè elles volen o perquè tenen por al maltractador... No sé...
Publica un comentari a l'entrada